Podem oblidar el consum a la crisi climàtica?

Les dades oficials de la contaminació de Barcelona ens diuen que és una ciutat amb unes emissions per persona relativament petites en comparació amb altres grans ciutats del món.

En bona part aquest resultat és fruit d’un artifici comptable que caldria modificar per a tenir una imatge més certera de la nostra responsabilitat global, i poder així posar en marxa polítiques climàtiques més efectives.

Actualment les emissions es comptabilitzen amb un criteri territorial, es a dir s’assignen emissions al consum energètic de les llars, als serveis a la ciutat, a la indústria, als transports interns, al tractament de residus municipals, i a una part de les emissions associades al port i aeroport (una part de les que es produeixen a les infraestructures pròpiament dites, però no les associades als transports corresponents, fet que canviaria molt la comptabilitat, tal com es mostra en el cas de l’aviació aquí). El resultat global és que estem entorn de 2,18 tCo2eq/any al 2016 (Font: Indicadors de sostenibilitat) amb aquesta distribució sectorial de les emissions:

Font: Indicadors de sostenibilitat 2017

El cert, però és que la comptabilitat oficial oblida un aspecte bàsic de la realitat de la ciutat. Barcelona és, com moltes altres ciutats on la renda és més alta, el que C40 ha anomenat una ciutat consumidora. Es a dir, la ciutat se sustenta bàsicament gràcies a un flux continu de productes que vénen de l’exterior, i que fan possible el seu funcionament.

Si volem portar a terme polítiques públiques eficients per afrontar el canvi climàtic, cal també incorporar aquesta realitat a l’anàlisi, perquè si les emissions associades al consum, no capturades per la metodologia territorial actualment utilitzada, són importants, cal repensar quines són les prioritats en el desplegament de les polítiques públiques i pot servir per reforçar algunes polítiques existents. Per exemple pot justificar el desenvolupament de polítiques públiques alimentàries per reduir el consum d’alguns productes (com la carn, que sabem és una font important d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle), o afavorir els productes de proximitat en alguns casos.

Les dades de Barcelona existeixen, perquè C40 les ha de tenir incorporades a la seva anàlisi global, però fins ara no les hem pogut veure, tot i que tot assenyala que les emissions per càpita comptabilitzant el consum poden triplicar les actualment comptabilitzades.

No podem oblidar el consum si volem entendre el nostre rol en la crisi climàtica per la simple raó que és massa important. Visibilitzar-ho seria un primer pas necessari per a reforçar les polítiques públiques que ens ajuden a portar a terme una lluita contra la crisi climàtica efectiva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s