Poden els ciutadans mesurar la contaminació?

Cada cop més es donen les condicions per tal que els propis ciutadans puguin contribuir al millor coneixement de la contaminació atmosfèrica a la ciutat.

Si fa uns anys tota la informació sobre la contaminació depenia de les dades facilitades per les grans, costoses (cadascuna d’elles val centenars de milers d’euros) i precises estacions de control fixes o mòbils de l’administració, avui en dia les opcions de mesura de la contaminació són molt més flexibles, econòmiques i amb uns nivells de precisió suficients per aportar molta informació sobre la contaminació a la ciutat.

Punt de mesura clàssic de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica

Són opcions amb menys precisió que les estacions oficials, però suficient per identificar punts d’especial contaminació, tendències, mesurar canvis produïts per modificacions urbanístiques, ser utilitzats com a eines pedagògiques i d’empoderament, etc.

Fins i tot hi ha disponibles estacions de mesura de molta qualitat molt més econòmiques (de l’ordre dels milers d’euros) i compactes que les utilitzades per les administracions catalanes, amb una qualitat força similar per alguns contaminants, que són utilitzades i promogudes per actors socials de fora de l’administració com a xarxes de suport a les administracions públiques a d’altres ciutats del món, o per municipis amb menys recursos.

A continuació, però, explicaré dues maneres de mesurar la contaminació més accessibles pels ciutadans: els mesuradors passius i els mesuradors personals.

Mesuradors passius:

Són útils per mesurar durant un periode curt de temps, amb un nivell de precisió prou alt, la mitjana de contaminació d’un lloc per contaminants com el NO2.

Un ús característic és per exemple pel càlcul de la mitjana de la contaminació entre una i quatre setmanes en un punt fix.

El seu principal avantatge és el cost (està a l’entorn de la desena d’euros el punt de mesura), i la seva fàcil instal·lació. Els problemes més importants són que el resultat no es veu de manera inmediata (cal rebre el mesurador d’algun laboratori que ho prepari i enviar-lo de retorn per tal que l’analitzi –veure per exemple aquí), i que no mesura en continu.

Són prou precisos perquè els utilitzin els professionals de l’Agència de Salut Pública de Barcelona per arribar allà on no arriben amb les estacions fixes o les mòbils, i s’han fet servir en moltes recerques científiques portades a terme per exemple pel CSIC o ISGlobal entre d’altres.

Estudi dels nivells de NO2 realitzat pel CSIC l’any 207 i 2018 amb detectors passius a Barcelona. Font: Andrés Alastuey i Xavier Querol
Exemple de tubs per a mesures passives. Font: Estació Ciutat

Molt recentment tenim un exemple de com es poden utilitzar per empoderar la comunitat educativa. En el projecte XAire, portat a terme el 2018, coordinat per l’Estació Ciutat, 18 centres educatius van fer en paral·lel més de 800 mesures de contaminació a tota Barcelona, tant a les seves escoles com als entorns. Els resultats són preciosos, es pot apreciar la complexitat de la distribució de la contaminació, i la distribució de la problemàtica a tota la ciutat. Els podeu trobar aquí:

Font: Communitymaps.org.uk

Aquest tipus d’experiència no és ni molt menys única; hi ha xarxes d’observadors de la contaminació que utilitzen aquest tipus de dispositius a tot el món, a l’igual que també n’hi ha amb mesuradors personals com els que explicaré a continuació.

Mesuradors personals

És fàcil trobar mesuradors de contaminació pels principals contaminants de la ciutat de tipus personal per internet. Acostumen a costar de l’ordre del centenar d’euros -hi ha alguns de baixa qualitat més econòmics- i es caracteritzen per ser petites estacions de mesura, fàcils d’utilitzar i interpretar (porten normalment una pantalla per veure directament els resultats, o un software per veure’ls a través de l’ordinador o el telèfon). La petitesa i el preu, però, tenen un cost alt en termes de precisió.

Per norma general els valors expresats no s’han de prendre al peu de la lletra, i no són directament comparables amb els nivells de contaminació reals. Són, però, aproximacions que ens permeten identificar el rang del nivell de contaminació (alt, mitjà, regular, baix…) i veure si la tendència és a l’alça o a la baixa.

Més enllà de la compra individual, aquest tipus de mesuradors també s’han utilitzat, i s’estan utilitzant, en projectes d’empoderament ciutadà (ciència ciutadana i similars) tot sovint vinculat amb l’ús d’elements tecnològics de la informació. A Barcelona hem tingut diversos exemples, el darrer que conec és el projecte MUV (mobility urban values). Un projecte europeu que a Barcelona es desenvolupa a Sant Andreu amb 24 estacions de mesura i s’acaba de posar en marxa aquest estiu.

Font: https://barcelona.muv2020.eu/es/estaciones/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s