Contaminació escolar a Barcelona

Els nens i les nenes són un dels col·lectius més vulnerables a la contaminació atmosfèrica. Els impactes sobre la salut són ben coneguts: els problemes en el desenvolupament mental i motor, o l’increment de les pneumònies i altres infeccions respiratòries, de l’asma, o de les otitis són alguns exemples. A la nostra ciutat tenim la sort que s’han portat a terme alguns dels projectes de recerca més avançats en aquest àmbit, a partir de dades obtingudes en estudis amb nens i nenes de la ciutat, fet que ens permet conèixer alguns dels impactes de manera molt propera (vegeu entrada).

Com que passen moltes hores a l’escola, hi ha una preocupació creixent per saber si l’aire que els infants respiren quan estan als centres escolars i els seus entorns està contaminat o no. I si es poden prendre mesures en el cas que sigui necessari.

A Barcelona, s’estima que un 37% de la dosi diària de sutge (que són partícules més petites de 2,5 µm originades a la combustió, i tenen importants efectes sobre la salut de les persones) que reben els infants prové de l’aire que han respirat a l’interior de les escoles (font: Spatiotemporally resolved black carbon concentration, schoolchildren’s exposure and dose in Barcelona)

En aquesta entrada tractarem la qüestió de la contaminació a les escoles de la següent manera: en primer lloc explicaré breument la situació actual a Barcelona, en segon lloc exposaré alguns conceptes generals sobre com afrontar la situació, en tercer lloc apuntaré algunes iniciatives portades a terme a diversos llocs del món, i finalment descriuré breument les principals recomanacions d’una recerca realitzada a la nostra ciutat.

La situació a Barcelona

A Barcelona l’administració pública no publica les dades sobre els nivells de contaminació als centres escolars.

A d’altres ciutats sí que es disposa d’aquesta informació. És el cas per exemple de Londres on l’ajuntament i l’autoritat pública del transport publiquen els nivells de contaminació a les escoles, i fins i tot el rànquing de les escoles més contaminades. Aquest nivell de transparència és relativament nou, ja que van fer un canvi a la política comunicativa l’any 2017 arran d’una exclusiva llençada pel diari The Guardian, que va filtrar les dades d’un informe existent i va publicar per primera vegada els nivells de contaminació a les escoles. A partir d’aquell moment les administracions públiques de la ciutat van reaccionar i, tal com veurem posteriorment, ara lideren les polítiques públiques en aquest àmbit, amb nivells de transparència molt notables.

Mapa de les escoles més contaminades facilitat per l’Alcaldia de Londres. Font: The Mayor’s School Air
Quality Audit Programme, Programme report. 2018

A Barcelona fins fa poc les úniques dades públiques disponibles de la contaminació escolar eren les mesures realitzades a 36 centres en el marc del projecte BREATH l’any 2012.

La situació ha canviat ara de manera significativa.

L’entitat Eixample Respira ha publicat per primera vegada un mapa de la contaminació a totes les escoles de Barcelona corresponent a l’any 2018 on informa sobre els nivells de contaminació per NO2 en horari escolar a tots els centres. Per fer-ho utilitza les dades de contaminació de la ciutat modelitzades per l’empresa Lobelia.

Les dades mostren que:

A l’any 2018, 227 de les 750 escoles de Barcelona (un 30%) van superar, en horari escolar, el nivell màxim de contaminació de NO2 recomanat per la mitjana anual per l’OMS i establert com a màxim legal per la legislació Europea (40 ug/m3)

Contaminació mitjana anual en horari escolar a les escoles de Barcelona. Font: https://www.contaminacio.cat/escoles/2018

A més el mateix web permet fer el seguiment de l’evolució de la situació des de l’1 de novembre de 2019.

Com actuar sobre un problema generalitzat i que afecta a gairebé tota la ciutat?

Una bona estratègia per afrontar un problema tan estès com el de la contaminació a les escoles en el cas de Barcelona és aplicar una piràmide de prioritats (vegeu figura) prioritzant les mesures que afecten el conjunt de la ciutat i baixant progressivament d’escala.

Escales d’actuació. Font: Ajuntament de Barcelona

En primer lloc el més efectiu és prendre mesures a escala de la ciutat per disminuir la contaminació generada. En el cas de Barcelona això vol dir actuar principalment sobre el trànsit, que com molt bé sabem és, amb diferència, la principal font contaminant. Mesures com les Zones de Baixes Emissions, els peatges de congestió, o altres estratègies de ciutat que fan més atractiu el transport públic i la mobilitat activa enfront del vehicle privat motoritzar són exemples de possibles actuacions.

Això no vol dir, però, que no tingui sentit actuar a una escala més petita. Són escales de treball complementàries.

En segon lloc quant a eficàcia trobem les actuacions sobre àmbits territorials mitjans. Tenen com a principal finalitat allunyar la contaminació de les zones amb poblacions més vulnerables, en aquest cas els infants en edat escolar. Com hem vist en una altra entrada, la distància entre el focus emissor i el receptor influeix força en els nivells de contaminació. Segons com es dissenyi la implementació de les superilles, per exemple, o d’altres estratègies de pacificació del trànsit en determinades zones una mica extenses -de manera permanent o en franges horàries- es pot aconseguir una disminució significativa dels nivells de contaminació en alguns centres escolars i els seus entorns. Reduir la contaminació en els desplaçaments cap a les escoles és rellevant per disminuir la dosis que reben els infants:

A Barcelona de mitjana els infants reben un 20% de la seva dosis diària de sutge en els seus desplaçaments cap a les escoles, ja que el trajecte es fa en hora punta i per la proximitat entre la font contaminant i els infants (font: Spatiotemporally resolved black carbon concentration, schoolchildren’s exposure and dose in Barcelona).

I finalment cal actuar als entorns immediats de les escoles, i a les escoles pròpiament dites, per tal de reforçar les mesures anteriors i generar consciència sobre la problemàtica. Mesures com:

  • la instal·lació de murs verds
  • les limitacions al desencotxament proper, i la promoció de l’arribada a l’escola en transport públic
  • l’establiment de camins escolars per carrers menys contaminats
  • la millor gestió de la ventilació a les aules
  • la neteja dels sorrals escolars
  • el no establiment de nous centres escolars en entorns amb alts nivells de trànsit o contaminació, i la millora de les infraestructures als centres existents
  • la restricció de la circulació als entorns escolars ja sigui permanent i/o durant els horaris d’entrada o sortida
  • accions de sensibilització

són alguns exemples d’actuacions que es poden portar a terme a les escoles i als seus entorns. A Barcelona el programa públic que agrupa aquest tipus d’accions és el programa “Escola Respira” on principalment es promou l’elaboració d’auditories de contaminació a les escoles i la participació de les escoles a una xarxa pedagògica específica sobre aquesta temàtica. També es promouen algunes actuacions a les infraestructures escolars.

Com estan actuant a les escoles altres ciutats i territoris?

A continuació explico tres exemples que il·lustren la diversitat d’aproximacions possibles.

  • L’entitat pública pionera en tractar la problemàtica de la contaminació atmosfèrica és l’Agència de Medi Ambient dels Estats Units – l’EPA. Tot i les dificultats que ha tingut els darrers anys, l’EPA manté en vigor el programa “Creating Healthy Indoor Air Quality in Schools” mitjançant el qual promou tota mena d’accions a l’interior de les escoles. I és l’autora de la guia “Les millors pràctiques per a reduir l’exposició a la contaminació a prop de les carreteres a les escoles” (disponible en castellà) que es va publicar l’any 2015 i s’ha convertit en una referència obligatòria per a tots els que treballen en aquest àmbit.
  • Londres és la ciutat amb el pla d’acció més ben definit. El gener de 2017 Londres va posar en marxa la iniciativa “programa d’auditories de la qualitat de l’aire escolar” a partir de la qual va portar a terme 50 auditories escolars en alguns dels centres on la problemàtica era més important, i una vegada identificades les mesures prioritàries d’actuació ha destinat al voltant d’un milió d’euros per portar-les a terme. Recentment ha posat en marxa un programa similar adreçat a les llars d’infants, i estan fent diversos estudis amb nens per tal d’identificar quines rutes i entorns escolars són menys contaminats. És important assenyalar que una part de l’impuls de l’administració en aquest tema ha estat reforçat per la pressió d’entitats com per exemple “Mums for lungs” molt actives en la sensibilització ciutadana. Finalment cal assenyalar que a principalment a Anglaterra i Escòcia alguns carrers (més de 80 actualment) es tallen els carrers als horaris d’entrada i sortida escolars, una iniciativa sota el nom de School Streets (Carrers escolars) que busca introduir millores tant des de la perspectiva de la contaminació com de la seguretat viària i l’ús de l’espai públic. Alguns dels districtes de Londres on s’aplica aquesta estratègia són Candem o Hackney.
  • A París han apostat per una xarxa de monitorització en continu a 150 escoles. Des del setembre d’aquest any 150 escoles disposen d’un sistema de monitorització en continu dels nivells de contaminació als centres utilitzant microsensors en una iniciativa conjunta de l’Alcaldia de París i Bloomberg. Els pares poden consultar els nivells de contaminació en qualsevol moment. En l’àmbit de les iniciatives ciutadanes destaca l’associació “Respire” que és especialment activa i ha desenvolupat un web amb els nivells de contaminació del conjunt de les escoles i nombroses activitats en la relació contaminació-escola.

Recomanacions fetes des de Barcelona

Finalment acabaré aquesta entrada amb un llistat de recomanacions fetes per quatre investigadors: Ioar Ribas, Xavier Querol, John Wright i Jordi Sunyer, a partir de la informació recollida al projecte BREATHE i l’anàlisi d’altres estudis internacionals, publicades a la revista Environmental International el desembre del 2018.

Llistat d’actuacions proposades per ordre de menys a més dificultat:

  • Incrementar el coneixement dins i fora de la comunitat educativa sobre l’impacte als nens i nenes de l’exposició a la contaminació atmosfèrica, i explicar les mesures que poden portar-se a terme per disminuir l’ús dels cotxes.
  • Promoure la mobilitat activa (és a dir caminar, bicicleta, patinet) o el transport públic per anar i tornar a les escoles
  • Netejar les aules una vegada finalitzat l’horari escolar (obrint les finestres) i fer servir productes de neteja “verds”
  • Reduir el tràfic als entorns escolars i incrementar la quantitat de verd
  • Netejar i substituir la sorra dels sorrals periòdicament
  • Situar les escoles i les aules lluny del trànsit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s